Preguntes Freqüents - consumidorxs

Preguntes freqüents (Per al consumidor/a)

Les respostes de la Campanya Roba Neta a les preguntes més freqüents dels consumidors

Per què la Campanya Roba Neta es centra en roba i material esportiu?

Les peces de roba, esportiva o no, són productes amb els que tots els consumidors europeus hi tenen relació. Amb aquesta mena de connexió tan clara amb els consumidors, és més fàcil cridar l’atenció sobre els drets laborals.
A més, el sector de la confecció va ser pioner en la deslocalització de la producció i és el sector industrial que presenta salaris més baixos.

Per què són determinades empreses el blanc de les vostres activitats?

Escollim marques conegudes i importants com el focus de la nostra campanya per què són actors estratègics a la indústria tèxtil i roba esportiva. La mida d'aquestes empreses fa que posseeixin una gran capacitat per a imposar les seves condicions a la negociació amb els seus proveïdors. Si poden imposar condiciones abusives que provoquen situacions d'explotació també han de poder imposar el compliment dels drets laborals bàsics a tota la cadena de producció.

Per què tenim un codi?

Veiem el nostre codi com una eina estratègica per a que les empreses compleixin amb els estàndards laborals internacionals que es troben enumerats en aquest. El codi és una forma clara de comunicar els estàndards laborals mínims que la campanya exigeix .

Malgrat que el codi de conducta és un document que les empreses adopten de forma voluntària entenem que és un mecanisme necessari mentre no existeixin uns estàndards internacionals obligatoris i un organisme de control i de sanció en cas d'incompliment.

A on treballa la Campanya Roba Neta?

La Campanya Roba Neta està present a 12 països d'Europa i treballa molt de prop amb organitzacions dels països a on es fabrica la roba i el material esportiu. Compartim informació amb més de 250 organitzacions de tot el món i articulem el procediment de les Accions Urgents per a que les organitzacions de treballadores i treballadors puguin canalitzar les seves denúncies.

No seria molt cara la "roba neta"?

No. Les empreses transnacionals argumenten que per a ser competitives necessiten trobar mà d'obra disposada a treballar més per menys.

Això es completament fals. Si calculem el percentatge que els salaris totals suposen en el cost total d'un article de roba, mai supera el 5%. Això significa que en un cas extrem, si els salaris es doblessin i el seu cost es traspassés íntegre als consumidors, uns pantalons texans que ara costen 42€, costarien uns 43€.

No hauria de ser responsabilitat dels governs assegurar que es compleixin unes condicions de treball decents?

Sí, és feina dels governs procurar un marc regulador per a les relacions laborals que contemplin els estàndards de treball bàsics. La legislació acostuma a existir, i a molts països productors de roba hi tenen bona legislació al respecte. El problema és que no es compleixen de forma adequada, la principal raó és que molts dels països a on es confecciona la roba i el material esportiu estan molt endeutats i es veuen obligats a complir amb unes polítiques que facin atractiu el seu territori per a la inversió estrangera. Les indústries de la confecció i de similar tipologia (sabates, joguines, electrònica) són sovint el primer pas cap a la industrialització d'un país i, sovint, estan relacionades amb aquestes polítiques de reestructuració imposades des dels organismes internacionals (FMI, Banc Mundial) i per les empreses transnacionals dels països rics.

Els incentius per als inversors estrangers inclouen salaris baixos a més de la suspensió de certes regulacions laborals i medi ambientals. Si un govern intenta executar de forma estricta aquestes regulacions, poden aconseguir que molts inversors facin les maletes ràpidament per anar-se'n cap a un altre país que sigui encara menys estricte i que sigui més complaent. Com a conseqüència, tots aquests països competeixen els uns contra els altres basant-se en el atractiu de les seves males condicions de treball.

La globalització ha generat un context en el que l’actuació empresarial és transnacional i les lluites obreres segueixen articulades a nivell del centre de treball, de regió o en el àmbit estatal. Per a enfrontar-nos a problemes globals hem de construir respostes també globals.

Malgrat tot, els governs tenen un cert marge d'actuació i també han de ser pressionats per a que es responsabilitzin de les condicions de treball dels seus ciutadans i ciutadanes.

Perquè la CRL es centra en la confecció?

El camp de treball de la CRL està concentrat en la confecció, és a dir, la part del procés que comença amb el tall del material i que finalitza amb les vendes comercials a una tenda. Això no significa que no hagi cap problema en les condicions de treball d'altres fases prèvies (per exemple: cultiu del cotó, fabricació del fil i del teixit), però la part de la qual les grans firmes podrien responsabilitzar-se amb facilitat és l'última.

La fase del procés de producció relacionada amb la confecció de la roba representa menys problemes medi ambientals que altres fases del procés de producció com la producció dels teixits i l'agricultura. Per aquesta raó, organitzacions i xarxes ecologistes s'estan dedicant amb més energia a aquest sector.

Altres organitzacions s'estan dedicant a les condicions de treball i els efectes negatius del cultiu del cotó i de la fabricació d'altres fibres.

En qualsevol cas, és important per a totes aquestes organitzacions treballar juntes o de forma coordinada.